Fundació La Mirada - Tornar a la portada
La MiradaLa colla de Sabadell El marquet de les roquesBibliotecaEnllaçosContacteu
LA GUERRA CIVIL I EL CAMÍ CAP A L'EXILI

Imatge

Imatge
DE LA INSTITUCIÓ DE LES LLETRES A ROISSY-EN-BRIE

I

"Tan bon punt esclatà la guerra, el meu amic [Francesc Trabal] abandonà Sabadell i s'establí a Barcelona [...] Immediatament, i com per dret propi, es posà al capdavant de les activitats que les noves circumstàncies semblaven exigir als escriptors responsables. Recordo encara amb emoció el matí que ell i jo afixàrem a la balconada del Palau Robert un llarg llençol on els transeünts podien llegir unes grans lletres vermelles que deien: "Agrupació d'Escriptors Catalans". Trobàrem les magnes sales i els espaiosos passadissos buits, pelats, sense ni una mala cadira. Allí instal.làrem abans de tot, el "Servei de Biblioteques al Front". Eren els primers dies del trasbals, quan per la ciutat encara rondaven escopeters; i cal advertir que nosaltres no ens vam disfressar mai de sans-culotte ni adoptàrem la boina, que més tard es veié que havia estat el signe despistador de molts emboscats i dels qui tenien cua de palla. [...] Només afegiré que en Trabal fou un dels més decisius creadors i propulsors de la "Institució de les Lletres Catalanes", de la qual fou nomenat secretari, en un Consell integrat per homes com Pous i Pagès, Pompeu Fabra, Jordi Rubió, Nicolau d'Olwer, Carles Riba, Serra Húnter...;i que fou ell qui, gràcies a les seves coneixences internacionals, aconseguí trameses de queviures destinats als escriptors i provinents de França, d'Itàlia, d'Anglaterra. Aquest socors dels companys de lletres estrangers salvà de la inanició alguns dels nostres, en els moments més crítics [...] a França, no cessà d'afanyar-se pels companys retinguts als camps de concentració i organitzà el refugi de Roissy-en-Brie, on un nombrós grup d'escriptors pogué esperar el moment de fer el salt de l'Atlàntic." (Joan OLIVER, Tros de paper).

II

"Esclatada la revolució i la guerra, el viratge de l'Obiols encara s'accentuà. Havia retrobat plenament els seus dos companys de Sabadell, però ara l'acció del tercet es desplegava a Barcelona. Mentre alguns dels nostres patriotes cedien al "complex de Marató" i fugien del país amb un passaport afanyosament mendicat, o s'enclaustraven en nel pis sòrdid d'una antiga serventa, [...] ell, l'Obiols se sentia enardit per l'aire regirat, tèrbol, perillós d'aquell trabucament total. Des de primera hora participà en el ervei de Biblioteques del Front i en les tasques de l'Agrupació d'Escriptors Catalans. Més tard entrava al secretariat de la Conselleria d'Economia, de la qual rebé l'encàrrec de constituir una biblioteca del ram; [...] La Institució de les Lletres, tot just fundada, el nomenà cap de redacci´ço de la "Revista de Catalunya", la qual aleshores fou represa amb còpia de mitjans. L'Obiols s'hi lliurà aferrissadament. Aconseguí el miracle de fer aparèixer la revista amb una puntualitat britànica;" (Joan OLIVER, "Notícia biogràfica", dins Armand OBIOLS, Poemes).

Imatge

Imatge

Imatge

Imatge